Un projecte encapçalat per les corals Càrmina, Cantabile Cor de Cambra, l’Orquestra de Cambra Terrassa 48 i 4 solistes vocals, sota la direcció de Daniel Mestre, per tal d’interpretar la Missa en si menor BWV 232 de J.S. Bach.
El projecte Bach uneix tres coses importants per nosaltres, com és l’esperit de col·laboració i treball en equip que requereix un muntatge d’aquestes característiques, el coneixement i interacció entre cantaires de diferents corals i música de l’orquestra, així com la oportunitat de brindar al públic la millor obra coral de l’autor.
La Missa en si menor és única en el conjunt de l’obra de Johann Sebastian Bach, i ho és per més d’una raó. Les altres quatre misses que va compondre van totes d’acord amb la litúrgia luterana, o sigui que comprenen només algunes de les parts de l’ordinari de la litúrgia romana a què estem més o menys avesats: el Kyrie i el Gloria íntegres, i algun número menor més. En canvi, la Missa en si menor és una tota missa, una missa sencera, amb totes les parts de l’ordinari: el Kyrie, el Gloria, el Credo, el Sanctus i l’Agnus Dei. És, doncs, una missa catòlica.
Tractant-se d’una obra de Bach, que es va passar més de la meitat dels dies de la seva vida component música per a l’església reformada, i que era sens dubte un practicant devot de l’evangelisme luterà, la cosa té un punt de francament paradoxal.
La música religiosa de Bach és música d’ocasió, composta per un ofici determinat, per ser interpretada en un moment concret de l’any litúrgic. Tota, menys la Missa en si menor, que no solament no es va interpretar mai en vida del compositor (fins i tot hi ha musicòlegs que la creuen incompleta), sinó que a més a més és massa llarga (prop d’una hora i mitja de música) per als oficis del seu temps.
