Els viatgers, MusiCàtnia 2018

D. Terradellas
Simfonia de Sesostri
D. Terradellas
Simfonia Giuseppe Riconsciuto
J. Pla
Concert per a flauta i cordes en Sol M.
L. Milà
Cinc Habaneres
P. Casals
Sant Martí del Canigó
 
Claudi Arimany, flauta
Jep Barceló, narrador

“MusiCàtnia” és un dels grans projectes de l’OCT48; nascut el juny del 2011, en el marc del desè aniversari de l’orquestra, consisteix en un concert dedicat única i exclusivament a música per a cordes escrita per compositors i compositores catalans. Una proposta que continua en el temps i amb un clar interès de cultivar, recuperar, dinamitzar i ajudar a crear un repertori per a cordes fet per persones del nostre país.

Aquest 2018, però, el programa del concert va dedicat a persones relacionades amb el món musical i el poètic i que han estat, per motius diferents, uns grans viatgers. En totes les cultures hi ha persones que han “agafat les maletes” i han desenvolupat gran part de la seva vida fora de la seva terra, arribant al cas de ser molt més coneguts i reconeguts fora d’ella. En el cas musical avui exposem música de tres noms: Domènech Terradelles, de família de camperols emigrà de jovenet cap a Itàlia i Anglaterra esdevenint un dels més grans compositors d’òpera de la primera meitat del segle XVIII, el fill de la ciutat de Balaguer i que recorregué mitja Europa com a solista i compositor anomenat Joan Baptista Pla, i Leonora Milà, pianista i compositora, que el 1955 amb sols 13 anys ja tocà de solista al Royal Albert Hall de Londres, sent la primera artista de l’estat en tocar i enregistrar com a solista a Xina, i la primera compositora en estrenar un ballet a Sant Petersburg.

I tota aquesta música amb un joc paral·lel de poesia catalana, amb tres noms de tres “viatgers forçats” per les circumstàncies d’una guerra civil: els mots de Carles Riba, Josep Carner i Lluís Ferran de Pol.

I com a final de tots els nostres “MusiCàtnies”, una obra que creiem ens ajuda a unir tota una cultura, una manera d’expressar i sentir, una unió d’una gran diversitat però que quan l’escoltem sentim el mateix: “Sant Martí del Canigó”, de Pau Casals.