Dins de la història de cada instrument ens trobem persones que han marcat petjada en el domini i desenvolupament d’aquest instrument, i en el cas del violoncel una d’aquestes persones és sense cap mena de dubte Luigi Boccherini.
Nascut a Lucca (Itàlia) va esdevenir el més gran violoncelista dels seus temps, igualant en capacitats virtuosístiques als millors violinistes contemporanis. Una vida viatgera que el portà a treballar tant a la seva ciutat de naixement com per Viena, França (on hi anà de gira amb el seu quartet, cosa molt poc freqüent en l’època)… i sobretot a Madrid, on al servei de la cort espanyola i de la duquessa d’Osuna, va realitzar un treball com a intèrpret i compositor en el que podríem anomenar potser l’etapa més llarga de la seva trajectòria. I com malauradament passa en altres grans noms artístics, Boccherini va morir en un estat d’extrema pobresa a Madrid, després de tot de fets familiars desafortunats i de malvendre en ocasions part del seu llegat.
Però per sort ens ha perdurat el seu llegat musical. Una obra extensa on potser la part més coneguda és la seva música de cambra on va ser el gran impulsor del format del quintet de corda. Però el seu fons musical és ampli: simfonies, música de cambra en diferents formats, concerts per a violoncel…
En el concert d’avui us en fem una bona mostra: el virtuosisme del seu instrument amb el Concert per a violoncel núm. 9 en Si b. de la mà extraordinària d’Òscar Alabau, passant per obres cambrístiques en format orquestral com “La Tirana” i la “Música Notturna de Madrid” i acabant amb una de les seves grans simfonies: “La Casa del Diavolo”.
