Si ens posem a cercar en el diccionari el mot “idil·li” ens podem trobar definicions com a gènere poètic que descriu la vida rústica en una perspectiva de felicitat i també un diàleg amorós o una relació entre enamorats. El programa d’aquest concert està centrat totalment en aquest mot: idil·li.
L’obra “Idil·li de Siegfried” és tot un poema d’amor del compositor Richard Wagner, un regal sonor immens fet a la seva esposa Cosima el matí del Nadal del 1870 per tal de celebrar el seu aniversari i el naixement del seu fill Siegfried. Tota una carta musical d’amor que el compositor va regalar posant tot de músics a l’escala de casa seva tocant la seva partitura alhora que la seva esposa s’anava despertant.
I d’un idil·li d’amor pur a un de totalment musical reflectit en la música del segon fill de J. S. Bach: Carl Phillip Emmanuel Bach. Noms com W. A. Mozart, L. v. Beethoven o J. Haydn van mostrar una admiració i estima profunda per la música d’aquest gran compositor a cavall del barroc i el classicisme i que sempre cercava un estil musical propi i de novetat constant, una música emmarcada dins del corrent de l’estil galant i sensible. D’ell escoltarem la seva Simfonia per a cordes en si m, una obra que també és un idil·li per al nostre director convidat en aquest programa: Barry Sargent.
Leos Janacek va ser un compositor txec considerat com un dels més importants en l’inici del segle XX. La seva relació d’amistat i com a deixeble de Dvorak quedà reflectida en gran part de la seva obra, una obra de gran recerca dels elements musicals tradicionals de Moràvia, la seva terra natal. Una identitat cultural-nacional a la seva terra i que Janacek conreà de manera sistemàtica durant tota la seva vida recollint i analitzant melodies populars moravianes. D’aquest compositor escoltarem la seva impressionant obra per a cordes “Idil·li”, obra escrita en base a melodies i danses populars de la seva estimada Moràvia.
I per resumir valgui una frase d’un dels seus protagonistes i referent al fet musical: “cal estar commogut per poder commoure”, C. P. E. Bach
