La màgia de la nit, la màgia d’un bosc… moments i espais que quan ens hi sentim envoltats ens inspiren sensacions que potser ens són ocultes, o que ens transfiguren aspectes quotidians que potser pensàvem molt establerts…
Aquests dos elements ens han acompanyat com a éssers humans en un munt d’accions, de somnis, de neguits i de màgia d’elements que no ens són com a “hàbitat natural” encara que en realitat hi convivim plenament.
I aquests elements de la nit i la naturalesa pura d’un bosc són l’eix del programa que us presentem. Dues obres musicals separades en el temps i que han esdevingut dos monuments sonors que ens atrapen per la seva música i també per la seva història.
“La reina de les fades” és una obra del compositor anglès del barroc H. Pucell. Considerada com a “semi-òpera” està inspirada plenament en El Somni d’una nit d’estiu de W. Shakespeare, amb moments recitats, cantats i també un seguit de moviments instrumentals. L’obra escrita es desenvolupa en un bosc, de nit, entre amors i casoris de follets i fades, acabant amb un intent de confusió entre la realitat viscuda i el somni imaginat. Una música que amb el temps ha esdevingut important, fins al punt d’elaborar-ne suites purament instrumentals com la que us presentem en aquest programa.
I del barroc al segle XX amb una de les grans meravelles del compositor alemany A. Schönberg i inspirada en un poema de Richard Dehmel: “Una nit transfigurada”. Una obra musical agosarada per l’època, plena de cromatismes i passatges propers a l’atonalitat, però totalment emmarcada en el post-romanticisme i l’expressionisme. La història que ens explica amb la seva música és la d’una parella d’amants passejant pel bosc sota la llum de la lluna i on la dóna fa una gran confessió: està esperant un fill però d’un altre home, d’una relació acabada. L’home reflexiona i li diu que l’agafarà com a fill seu i a ella com a parella. Per mitjà de l’amor l’home es transfigura a nivell emocional, culminant amb un bes d’amor.
