L’octubre del 1880, un músic vienès anomenat Hans Rott viatjava des de la seva ciutat natal per ocupar un lloc com a organista a Mühlhausen (Alemanya). Durant el recorregut un passatger encén un cigar….i ràpidament H.Rott treu una pistola, l’apunta i crida: “apaga el cigar!, que no veus que Johannes Brahms ha omplert de dinamita tot el tren?”. Al cap de pocs mesos H.Rot era tancat en un manicomi on va morir al cap de pocs anys.
Aquesta anècdota verídica ens serveix per donar peu a un programa que ens descobreix un autor i part dels seus contemporanis més immediats. Però, perquè la importància d’un compositor com Hans Rott?
Alumne predilecte d’Anton Brukner, orfe de ben jovenet, va haver de lluitar molt per aconseguir cursar els seus estudis musicals. Uns estudis que desenvolupà de manera brillant i que segons el mateix Brukner el portaven a improvisar i interpretar J.S.Bach d’una manera sublim. Uns estudis que compartí amb dos noms importants: Gustav Mahler i Hugo Wolf. El seu talent era immens i segons els paràmetres d’alguns mestres el seu nivell prometia molt més que els seus dos companys d’estudis.
Però quelcom va truncar la seva vida i la seva música. En un concurs de finals d’estudis, Rott presentà una obra influenciada per la música d’“un tal Wagner” i que el jurat va rebutjar ridiculitzant el seu treball. Aquest fet, juntament en que anys més tard presentà una simfonia al seu admirat J.Brahms i que sols li portà un rebuig total del músic amb la recomanació que es dediqués a una altre cosa, portà a un desequilibri mental i de mania persecutòria que acabà amb la vida d’aquesta gran promesa musical: Hans Rott. Abans de morir intentà cremar les seves partitures, i gràcies a la feina de companys i admiradors com Mahler es salvaren algunes d’elles.
“Un músic de geni….. que va morir sense el reconeixement just a l’inici de la seva carrera. El que la música ha perdut amb ell és incommensurable: el seu geni s’elevava a tal altura que no exagero en dir que ell va ser el fundador de la Nova Simfonia. Però no va arribar a aconseguir plenament el que volia. Però jo sé a on volia arribar. Hauria pogut aprendre molt d’ell i hauríem explotat a fons el contingut d’aquesta nova època per a la música….” G.Mahler.
