Diuen que quan una persona entra en comunió profunda amb l’instrument que toca en realitat està traslladant el cant de la seva ànima fluint a través dels sons escrits en les partitures que toca. Creiem fermament que aquest és el cas de la pianista Alba Ventura. I les obres escollides en aquest programa ens deixen anar encara més el món interior en estat pur, unes músiques riques en donar tota la llibertat a emocions no palpables, escrites en un espai ben diferenciat en el temps.
El Concerto BWV1056 de J.S.Bach és una mostra sublim del seu llenguatge. Elaborat sobre moviments de concerts de violí i oboè, Bach crea un discurs constant que uneix solista i orquestra, arribant a un punt màgic en el seu segon moviment d’una lluminositat i senzillesa que sols pot oferir aquell que ha arribat a la saviesa. Passen més de 200 anys entre aquesta meravellosa obra per a piano i el Concert per a piano i cordes del compositor A.Schnitke. Músic soviètic-alemany, va començar la seva educació musical a Viena on “es va enamorar de la música que forma part de la vida, part de la història i la cultura, part del passat que segueix viu”. Traslladat amb la seva família a Moscú continuà allí la seva formació. La seva primera música mostra una forta influència de Shostakovich i posteriorment va crear un nou estil anomenat “poliestilisme”, on va juxtaposar i combinar música de diversos estils passats i presents. Gran compositor de bandes sonores, el seu Concert per a piano i cordes va ser escrit en un sol moviment, una obra que ens transporta des de melodies a clímaxs frenètics, passant pel silenci i acabant amb un humor ambigu, suggerint l’esperança.
I per acompanyar aquestes obres amb el piano com a protagonista, música per a cordes del seu admirat Shostakovich, la sublimitat intemporal i potser impalpable de J.S.Bach, i com a preludi de tot plegat un joc sonor proposat per G.Ph.Telemann on ens mostra que les notes d’una partitura poden ser també un divertiment.
Un viatge a les emocions i als jocs sonors que ens produeix la música.
