Música i músics per entendre un dels més grans compositors de la història.
Parlar d’un referent en la història de la música com W.A.Mozart evidentment és tot un doctorat. La seva vida, aprenentatge, evolució musical… un munt d’històries i anècdotes que han omplert i ompliran llibres i debats. Però és important veure que l’esdevenir de qualsevol persona també està marcat per elements que trobem en el nostre entorn. I en aquest sentit W.A.Mozart no és cap excepció.
En temps del gran geni de Salzburg existia una escola, una manera de fer i entendre la música, que va deixar meravellada a tot Europa: l’Escola de Mannheim. Ens referim a ella com un seguit de tècniques orquestrals utilitzades pels músics de l’Orquestra de Mannheim, amb recursos acústics molt efectistes de crescendos, diminuendos, pauses geladores i articulacions musicals molt clares, i també al referir-nos a compositors que varen escriure per a ella o sota la seva influència.
Molts compositors es relacionaren i buscaren inspiració musical en ella. Hi ha dos casos que podríem anomenar monumentals. J.Haydn, que rebé l’encàrrec dels músics de l’orquestra per escriure sis simfonies, i W.A.Mozart que quedà meravellat del seu clarinet en la seva primera visita a Mannheim. Un Mannheim que l’atrapà a nivell musical i humà, amb una amistat molt forta amb Cannabich, un dels seus directors, i un dels seus grans amors, Aloysia. Una ciutat que també tingué la sort de que el mateix compositor hi dirigí una l’estrena d’una de les seves famoses òperes: les Bodes de Fígaro.
Una orquestra que destacà per dimensions, per tenir els millors instrumentistes arribats de diferents indrets europeus i que també eren bons compositors, i entre ells cal destacar al violoncel·lista Anton Filtz com a un dels seus millors simfonistes.
