No som el centre de res, però som capaços de restar extasiats davant de la meravella de tota creació.
Una de les grans partitures de J. Haydn és sens dubte La Creació.
Aquesta fou l’obra en que Haydn dedicà més temps en la seva composició, inspirada en els grans oratoris de Handel i segons ell mateix escrita per durar molt de temps. El text de l’obra està basat en el Gènesi, el llibre bíblic dels Psalms, i el llibret fou primer ensenyat a Handel però en refusà la composició per la complexitat que veia en musicar La Creació del Món. Haydn agafà el repte aconseguint-ne tot un monument sonor.
Estructurada en tres parts, en la primera es celebra la creació de la llum primordial, la Terra, els cossos celestes, l’aigua, el clima i la vida vegetal; la segona part ens parla de la creació dels animals marins, els ocells, els animals terrestres i finalment l’ésser humà; i en la tercera ens trobem al Paradís, amb els primers moments d’Adam i Eva.
En una època marcada per la gran incertesa sanitària arreu del planeta hem intentat recuperar un dels fets més normalitzats en temps de Haydn: l’adaptació per a cordes d’obres importants del moment i originalment escrites per a altres formats instrumentals. Un fet que permetia poder escoltar aquestes músiques a qualsevol espai i indret i amb formats instrumentals més fàcils d’aconseguir. El format escollit per Haydn va ser per a cor, solistes i orquestra simfònica, i ell mateix encarregà al seu alumne A.Wranitzky una versió per a cordes acabada l’any següent de la seva estrena.
