Ludwig van Beethoven fou compositor, director, pianista i per sobre de tot músic. Un músic que visqué a cavall del segle XVIII i XIX amb tota la vivència social i cultural que això comporta. Considerat l’últim gran representant de la primera escola vienesa, l’evolució de la seva música arribà a cotes que fins molts anys després de la seva mort altres músics no varen aconseguir arribar.
I d’aquesta escola vienesa en destaquen dos noms més: J. Haydn i W. A. Mozart. Cap el 1792, amb 22 anys, Beethoven viatjà cap a Viena per ampliar els seus estudis i un dels seus grans mestres va ser J. Haydn, amb qui va tenir relació de mestre-alumne que es deteriorà per alguns consells de Haydn cap a Beethoven que no varen ser del tot ben rebuts. Però el seu primer intent de trobar mestre a Viena és del 1787 on es parla d’una trobada amb Mozart plena de llegenda no del tot contrastada. El que és totalment cert és el coneixement i la influència de l’obra de Mozart en les partitures de L. v. Beethoven.
Aquest 2020 és l’any de celebració dels 250 anys del naixement del gran geni de Bonn, i també un any marcat per la gran incertesa sanitària arreu del planeta. Però això ens ha dut a recuperar un dels fets més normalitzats en la seva època: l’adaptació per a cordes d’obres importants del moment i originalment escrites per a altres formats instrumentals. Un fet que permetia poder escoltar aquestes músiques a qualsevol espai i indret i amb formats instrumentals més fàcils d’aconseguir.
I com a mostra d’aquest fet us presentem un programa amb la Simfonia núm 1 de L. v. Beethoven i la Simfonia núm 25 de J. Haydn en versions per a cordes aparegudes poc després de les seves estrenes, dues obres acompanyades per una meravellosa música de joventut de W. A. Mozart, el seu Divertiment en Fa M.
