L’encant d’una ciutat com Venècia és un fet que ha captivat a generacions de persones durant centenars d’anys. Una ciutat plena d’art i racons que conviden a la imaginació constant.
I en aquesta ciutat hi hagué, i encara perdura, una important activitat musical, una activitat que ha estat centrada amb noms importants de compositors, però que també serví de punt de trobada de molts músics.
Els documents més antics sobre l’activitat musical d’aquesta ciutat ja daten del segle XIV arribant a un primer punt àlgid a finals del XVI amb la figura de Monteverdi. Espais emblemàtics com la Basílica de St Marc, la Confraternita de St Roc, capelles, palaus i Hospitals com el de La Pietà inundaren sense parar la ciutat d’una vida musical rica fins a finals del XVIII. Des de llavors potser l’espai que s’ha mantingut com a gran focus musical amb diverses reconstruccions ha estat el teatre de La Fenice. Per a aquest programa hem fet una petita selecció d’autors dins d’un llistat immens de possibilitats amb músiques i històries molt interessants; una selecció que esperem ajudi a imaginar la importància musical com la de la ciutat de Venècia.
Obre el concert la música de dos autors barrocs que compartiren feina a l’Hospedale de La Pietà: la música sempre especial i captivadora d’un dels grans violinistes i compositors del període barroc com és A.Vivaldi, amb el seu Concerto Grosso op 3 núm 11 i J.A.Hasse, considerat en vida com a un dels compositors més importants d’òpera i amb un gran domini de la melodia; d’aquest gran músic per a descobrir escoltarem la Fugue et Grave en sol m, obra emmarcada dins del període de l’Sturm und Draag i a vegades de dubtosa autoria.
I d’aquests autors passem a una obra de format musical plenament clàssic d’A.Salieri, músic que es formà a la ciutat de Venècia, amb la seva Simfonia Veneziana, juntament amb un enamorat de la ciutat i que acabà els seus dies en ella: R.Wagner i el seu “Idil·li a Siegfried”. Però no podem deixar passar la relació de la ciutat amb el món del cinema, i en aquest cas el nom per excel·lència és Nino Rota, de qui escoltarem el seu Concert per a Cordes. I per acabar una música dedicada a un dels grans arquitectes de la República de Venècia: Palladio, amb la música de K.Jenkins.
