Telemann: l’imaginari

G. Ph. Telemann
Divertiment en Si b.
G. Ph. Telemann
Música aquàtica
C. P. E. Bach
Concert per a flauta en re m.
G. Ph. Telemann
Suite burlesque de don Quichote
 
Claudi Arimany, flauta

G. Ph. Telemann fou sense dubte el compositor alemany més famós del barroc, per sobre dels seus amics J. S. Bach i G. Haendel. Oblidat durant el segle XIX es revitalitzà la seva música en programes de concert i enregistraments a partir del segle XX.

Compositor precoç i autodidacta, gran viatger i obert al coneixement de diferents àmbits, es trobà dins d’una família que l’encaminava fora de la música per tal de que agafés un ofici més lucratiu, però per sort el seu talent i voluntat acabaren imposant-se. El compositor més prolífic de tota la història musical fou una persona amb un gran sentit de l’humor i que a vegades signava amb el pseudònim de Melante. Compositor i concertista que també fou fundador de societats de concerts, revistes de divulgació musical de sortida periòdica, mestre i mentor d’altres músics novells, escriptor de tractats teòrics i sense dubte un amant del coneixement i amb un domini de tots els estils musicals de l’època. Les seves obres abracen tots els gèneres instrumentals i vocals. Una producció immensa on la música va canviant al servei d’una imaginació constant que vol evocar diferents imatges sonores. I sobretot una producció enorme de Suites o Obertures orquestrals, on moltes d’elles porten un títol molt concret, resultant ser en realitat petites òperes instrumentals o històries explicades amb sons.

En el programa del concert hem escollit tres obres de G. Ph. Telemann i una de C. P. E. Bach, el seu fillol. De G. Ph. Telemann escoltarem el Divertiment en Si bemoll que ens servirà per entrar d’una manera distesa en els jocs de les seves sonoritats, unes sonoritats que ens portaran a explicar les aventures del cavaller “Don Quixot” o a poder escoltar els sons de l’aigua i els seus personatges mitològics enmig d’una “Música Aquàtica”, i tot això amb una mostra del gran talent del seu fillol, C. P. E. Bach, que amb el seu Concert per a flauta en re menor interpretat per Claudi Arimany ens deixarà ja la porta oberta a l’entrada absoluta del classicisme.

Una música de sonoritats exquisides, plena d’imaginació i amb una posada en escena única.