MusiCàtnia és un dels grans projectes de l’OCT48. Nascut el juny del 2011 en el marc del desè aniversari de l’orquestra consisteix en un concert dedicat única i exclusivament a música per a cordes escrita per compositors i compositores catalans. Una proposta que continua en el temps i amb un clar interès de cultivar, recuperar, dinamitzar i ajudar a crear un repertori per a cordes fet per persones del nostre país.
Aquest 2017, però, el programa del concert va dedicat al 75è aniversari de la mort d’un dels nostres poetes de referència: Màrius Torres. Metge, poeta, melòman… és considerat com un dels nostres grans poetes del segle XX. Una vida curta marcada per la tuberculosi i ingressat en un sanatori als 25 anys on el dia a dia li permetia cultivar les seves aficions: llegir, escriure, tocar el piano i passejar.
En els seus 96 poemes publicats trobem realment referències explícites a compositors com Corelli, Mozart, Couperin, Haendel… instruments com el violí, el violoncel, el clavecí, el llaüt i també referències al fet musical i el seu lligam amb l’ésser humà.
Escriu Jordi Pàmies “…Màrius Torres fou un gran enamorat de la música. Si llegim amb atenció la seva obra, conclourem que la música li serví de consol, en els monòtons dies del sanatori; trobà en ella, sens dubte, el plaer estètic més pur…”
Aquest és el punt de partida del concert que us proposem. Una combinació entre la lectura d’una selecció dels seus poemes amb la veu de l’actor Enric Arquimbau acompanyada de música per a cordes escrita per compositors que visqueren la Catalunya de la primera meitat del segle XX com Ricard Lamote de Grignon, Felip Pedrell i per una de les nostres joies del classicisme com és Josep Fàbrega. I per celebrar i ajudar a recordar l’art d’aquest gran poeta, l’OCT48 ha encarregat una obra al músic osonenc Jordi Domènech inspirada en un dels poemes de Màrius Torres: “Somni, Coral i Presto”.
I com a final de tots els nostres “MusiCàtnies”, una obra que creiem ens ajuda a unir tota una cultura, una manera d’expressar i sentir, una unió d’una gran diversitat però que quan l’escoltem sentim el mateix: “Sant Martí del Canigó”, de Pau Casals.
