Ludwig van Beethoven fou compositor, director, pianista i per sobre de tot músic. Un músic que visqué a cavall del XVIII i XIX amb tota la vivència social i cultural que això comporta. Considerat l’últim gran representant de la primera escola vienesa, la seva música i evolució musical arribà a cotes que fins molts anys després de la seva mort altres músics no varen aconseguir arribar.

En la vida tot té un inici i un final, i en el cas de Beethoven hi ha un final prematur. L’activitat de Beethoven com a pianista era realment important i li permetia exposar moltes de les seves composicions. Evidentment la seva sordesa progressiva acabà amb la possibilitat de pujar als escenaris com a intèrpret.

El 22 de desembre del 1808, a Viena, Beethoven estrenava en concert públic el seu Concert núm. 4 per a piano amb ell mateix com a solista (un concert on també estrenà les cinquena i sisena simfonies). Aquest concert va ser l’últim en que participà Beethoven com a pianista, un moment per a recordar en una persona on el fet musical era el centre de la seva vida.

Programa
Simfonia núm. 15 (versió cordes) – J. Haydn
Concert per a piano núm. 4 – L. v. Beethoven
Simfonia per a cordes núm. 13 – F. Mendelssohn

Vladislav Bronevetzki · piano
Encara no existeix cap barrera que li digui al geni: d’aquí no pots passar
L. v. Beethoven