Vaig fer una promesa i espero poder complir-la…i la prova és que viatjo cap a Salzburg amb mitja missa escrita… Aquestes paraules escrivia W. A. Mozart el 4 de gener de 1783 en una carta al seu pare Leopold i són part de les referències directes que tenim del compositor sobre la seva Gran Missa en do m.

Una promesa feta per a la recuperació de Constanze Weber, que va cantar en la seva estrena, quan encara no s’hi havia casat i que és la primera obra sacra del compositor escrita per iniciativa pròpia.

Una obra estrenada l’octubre del 1783 al monestir de Sant Pere de Salzburg, i no a la catedral, ja que Mozart havia trencat relacions amb l’arquebisbe Colloredo pel qual havia treballat. Aquest fet, i l’estudi de partitures de J. S. Bach i G. Handel que li havien arribat feia poc, van propiciar que aquesta partitura deixés de llarg l’estil, durada i instrumentació de les 15 misses anteriors, que va escriure per encàrrec i sota paràmetres estilístics determinats, i que fos una obra escrita lliurement pel compositor, allunyant-se de l’estil galant imperant i cercant una profunditat més gran en el seu contingut musical.

Una partitura, però, que ha arribat com a inacabada. Les dues hipòtesis que tenim és que en el moment de l’estrena Mozart la completés amb fragments d’altres obres seves o que realment en pocs dies acabés la partitura i aquestes pàgines es perdessin.

Sigui quina sigui la veritat final, la certesa és que W. A. Mozart va fer una pas endavant en l’escriptura musical d’aquesta partitura cercant una gran profunditat en la seva expressió.

Una promesa d’amor i un alliberament portaren W. A. Mozart a un monument musical.