Aquesta Flauta màgica vol ser un humil homenatge a totes les companyies líriques que van recórrer els camins del món, amb amor.
Mozart, com l’art autèntic, no necessita ser comprès per arribar-nos a l’ànima. Sublim per la bellesa de la bondat —matèria inefable dels somnis, des de la nota més nímia— la humil grandesa de Mozart es manifesta provocant-nos l’abstracció absoluta, l’oblit: l’embelliment de Schopenhauer, fonament transcendental implícit de la bellesa.
La transcendència es una virtut. La virtut és la disposició que té un ésser per obrar de forma ideal a la vida. I, si un ésser humà ha gaudit d’aquesta prerrogativa en el llarg, feixuc i tortuós discurs de la història —la qual és prerrogativa humana— aquest ésser ha estat W. A. Mozart, i l’exemple més pur, la seva Flauta màgica.
Fitxa artística
Josep Miquel Mindàn,director musical Jaume Villanueva,posada en escena Miquel Villalba,director del cor Orquestra de cambra Terrassa 48 Quim Térmens,concertino Glòria Llevat i Roberth Aramburo,coreografia Òpera Popular de Barcelona, companyia estable: Laura Gibert, Pamina Adrià Mas,Tamino Xavier Casademont,Papageno Inma Masramon,Papagena Sílvia Sabater,Reina de la nit Danil Sayfullin,Sarastro Jordi Casanova, Monostatos Alba Martínez Nieto,dama 1 Kimiyo Nakako,dama 2 Maria Jurado,dama 3 Victorina Pérez,àngel 1 Marie-Laure Butty,àngel 2 Grissel Ruiz,àngel 3 Roger Vicens,guardià 1 Lluís Vergés, guardià 2 / Sprecher José Luís González, esclau 1 Germán Casetti,esclau 2 Cor i ballet de l’Òpera Popular de Barcelona Amb la col·laboració dels i les alumnes del Conservatori Professional de Dansa de l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona