El malson de Napoleó

PROGRAMA

La Prise de la Bastille, Simfonia en sol m – François-Joseph Gossec

La guerra del francès, Simfonia núm 13 – Carles Baguer

Marche du Sacre de Napoléon, Adagio op 59, núm 1 – Ludwig van Beethoven

Le Chant Du Départ, Simfonia núm 13 – Felix Mendelssohn

Gent Fidel, La bataille de Marengo, Op.8 – Bernard Viguerie

Orquestra de Cambra Terrassa 48
Quim Térmens, concertino-director

La música és la veu que ens diu que la raça humana és més gran del que es pensa – Napoleó Bonaparte.

Un dels fets que marcaren Europa al final del segle XVIII fou sens dubte la Revolució Francesa. Uns anys que acabaren amb l’antic règim social i un intent de donar drets als homes i ciutadans (s’hi van deixar les dones). Tot un pas per acabar amb els privilegis de la monarquia, del clergat i de l’aristocràcia; un moment en que les idees de la il·lustració aconseguien transformar una societat que havia aguantat massa temps els abusos de pocs. I curiosament tot això acabà amb un cop d’estat fet per un dels seus grans generals: Napoleó Bonaparte.

Us proposem tota una passejada musical on veurem com els actes d’aquest personatge històric influïren en la vida musical de l’època. Des de la música de François-Joseph Gossec, conegut com el músic oficial de la Revolució i un dels predilectes de Napoleó, a la d’un compositor que morí el mateix dia en que les tropes napoleòniques entraven a Montjuïc: Carles Baguer. Passarem també per la relació coneguda de L.v.Beethoven amb les idees inicials de l’ideal revolucionari i del nou ésser humà, i pel fet no tant conegut d’un jovenet Fèlix Mendelssohn que fugí disfressat d’Hamburg amb tota la seva família per por de les represalies franceses pel paper del Banc Mendelssohn en la ruptura del bloqueig del sistema continental de Napoleó. Un concert on totes aquestes músiques seran introduïdes per petites melodies cantades a l’època o tocades en la coronació i funeral del mateix Napoleó.

I per posar un final digne a aquest fragment de la història entrarem dins la fragata “Belle Poule”, que el 1840 tornà les seves despulles de l’illa de Santa Helena cap a França, tot escoltant la mateixa música que es va tocar una i alta vegada i recordant, amb la participació del públic, una de les seves grans batalles que salvà ben justet: La Batalla de Marengo, de Bernard Vaguerie.