El dolor d’una mare davant el que ha engendrat.

El març del 1768 Joseph Haydn dirigia als seus 31 anys l’estrena d’una obra escrita un any abans: Stabat Mater. Una obra que escriví per voluntat pròpia i no pas com a encàrrec, el fet més normal en la seva època i posició.

Haydn, el gran mestre del classicisme musical, es trobava ja enmig del seu període Sturm und Drang (tempestes i passions) i utilitzà elements agosarats per l’època com harmonies dramàtiques i cromatismes extrems per augmentar el drama i les representacions de dolor i angoixa. Un aspecte que, unit a la seva gran creença religiosa, influí en el resultat d’una obra que mostra la tragèdia i patiment d’una mare en el marc d’una gran sensibilitat religiosa. La tragèdia i serenor que emet la partitura es convertí en un gran èxit i habitual en els Concerts Spirituels del París revolucionari o, sense anar més lluny, a la mateixa Barcelona durant la Quaresma.

Una música que ens porta el dolor d’una mare davant l’agonia d’un fill i que es converteix en el paradigma de la Mare universal que pateix per la humanitat.