Francisco Andreví i Ramon Carnicer: carlins I lliberals a la cort de Ferran VII

Durant els anys 1830 i 1836, dos compositors lleidatans van ocupar els principals càrrecs musicals en la capital de l’estat. De fet, Francisco Andreví, natural de Sanaüja (La Segarra) i Ramon Carnicer, nascut a Tàrrega (Urgell) rivalitzaren per la plaça de Mestre de la Capella Reial de Ferran VII, que finalment va ocupar Andreví.

En aquells moments Carnicer ja era el director dels teatres de la Cort de Madrid, no per gaire gust sinó per obligació. En tornar del seu exili fou requerit pel rei i ell es resistí a l’ordre reial. Resultat: fou raptat per les forces públiques i obligat anar a Madrid com a pres.

Es van convertir en els dos referents de la música sacra (Andreví) i de l’òpera (Carnicer) en l’Espanya del moment. Es coneixien des de petits, quan a finals del XVIII coincidiren com a escolans a la Catedral de la Seu d’Urgell. A partir d’aquí, les seves vides prendrien camins divergents. Ambdós s’hagueren d’exiliar en aquella Espanya convulsa. Un per eclesiàstic conservador i carlí, l’altre per revolucionari liberal i constitucionalista. Amb dues biografies tan oposades a l’esquena, es retrobaren en les dures oposicions a la Capella Reial, mirant-se de reüll… La veritat d’aquella deliberació ens explica les pugnes ideològiques i polítiques que regnaven en la Cort espanyola. Amb el temps, l’èxit del gènere operístic va donar molt més renom al músic de Tàrrega. En aquest concert volem posar, una al costat de l’altra, les seves millors especialitats: l’òpera de Carnicer i l’Stabat Mater d’Andreví