Pocs gèneres musicals han sobreviscut al pas dels segles com la Missa de Rèquiem. Grans compositors li han dedicat un paper important en el seu repertori, i és un fet que aquestes obres encara tenen una immensa capacitat per emocionar-nos en ple segle XXI.
Un rèquiem o missa de difunts és la missa utilitzada per l’Església Catòlica Romana (i també per les Esglésies Catòliques Orientals) en els funerals o en els serveis litúrgics en record d’algun difunt. El terme “rèquiem” prové de la primera paraula del text, que comença amb “Requiem aeternam dona eis, Domine”, és a dir, “concedeix-los el descans etern, Senyor”. En el terreny musical un rèquiem també és la composició que utilitza aquest text per crear una obra de sensacions úniques i ha inspirat a un gran nombre de compositors com Mozart, Verdi, Dvořák, Fauré o Duruflé.
Charles Gounod fou un dels músics francesos més famosos del segle XIX. La seva música, aliada a la poesia d’Emile Augier, Jules Barbier i Michel Carré, va arribar a ser la més poderosa i la més àmpliament difosa expressió del romanticisme francès en la seva forma més lírica i sentimental. Gran compositor d’òperes i música sacra viatjà pels focus musicals més importants d’Europa on s’omplia de coneixement. Als 21 anys guanya un premi de composició a Roma i el gran Hector Berlioz escriu sobre una de les seves obres: “Tot és nou i distingit: la melodia, les modulacions i l’harmonia. Gounod demostra ací que podem esperar-ho tot d’ell”.
El 1890 malauradament Gounod va viure la mort del seu nét Maurice, de quatre anys d’edat. Aquest fet el va commoure profundament i es refugià en la composició, començant el seu Rèquiem. Una obra amb una música melòdica, transparent, confiada i calmada, plena de consolació. La que seria la seva última composició el va tenir ocupat entre el març de 1891 i principis de 1893. El compositor no va arribar a viure per veure estrenada aquesta obra. El 15 d’octubre de 1893, tot i sentir-se cansat, Gounod va anar a l’església amb el seu alumne i fidel company Henri Büsser; cap a migdia, va seure al seu estudi per acabar uns retocs a l’arranjament per a piano de la seva missa de difunts. La seva esposa el va trobar inconscient, amb el cap reposant a la partitura. Tres dies després va morir.
