París, mon amour

París sempre valdrà una bona música.

París, 1725. Fins aquest moment era molt complicat organitzar concerts públics a París ja que l’exclusiva era per la Reial Acadèmia de Música (l’Òpera de París). Si algú volia organitzar-ne havia de complir dues condicions: garantir la primacia de la Reial Acadèmia i presentar els concerts com a entreteniment edificant…o sigui, pagar un cànon a l’Acadèmia i sols programar en dies que no hi hagués òpera, per motius de festes catòliques, ni cantar amb textos francesos.

I heus aquí que una compositora i oboista, Anne Danican Philidor, fundà els Concert Spirituel. Uns concerts que ràpidament passaren a ser bàsicament instrumentals i on es programaren i tocaren els millors músics i compositors-es del moment, tant parisencs, francesos com també foranis: J.F.Rebel, F.J.Gossec, W.A.Mozart, J.Haydn, J.A.Hasse, M.Lombardini, J.P.Guignon…Un cicle de concerts que durà fins el 1790 i que copiaren ciutats com Londres o Viena.

Us presentem un programa que és un homenatge a aquesta compositora i a la seva perseverança per programar música fora dels cànons establerts. Un concert on una selecció de la millor música de J.F.Rameau ens introduirà al París dels primers anys dels Concert Spirituel i on podrem escoltar i descobrir també el primer compositor d’ascendència africana que es coneix i que visqué el París revolucionari: el Chevalier de Saint-Georges.

La música de textures i colors únics escrita per V. d’Indy ens mostrarà ja un dels grans exemples musicals parisencs del que podríem anomenar post-ramanticisme francès. I amb ella un final ben actual per passejar musicalment per París: la música parisenca de ZAZ i Yann Tiersen.