Caterina Albert o Víctor Català, o potser una persona i el seu recurs per poder realitzar el seu món interior enmig d’aspectes socials totalment desfavorables i, sincerament, reprovables. Escriptora emmarcada plenament en el concepte de l’artista total del modernisme (escriptora, però que també havia practicat piano i flauta, investigadora, folklorista, melòmana…) fou sens dubte un exemple de persona a observar. Filla de una família rural de l’Escala, se li oferí una educació corresponent a una noia de la seva època. Però el seu interès absolut per conèixer i pel coneixement la va dur a aprendre, a base de diccionaris i gramàtiques, d’una manera autodidacta.
En aquest programa hem volgut unir musicalment la seva relació amb el món de les cançons populars catalanes, el seu entorn literari global i directe amb Carner i Maragall, i la seva vinculació amb dos noms de la música catalana a qui dedicà dos poemes: Enric Morera i Juli Garreta. I tot això sense oblidar el mas on va viure i possiblement escriví la seva novel·la Solitud: la masia d’en Xiquet.
“tot lo renou que han mogut los Drames no es deu a altra cosa que a la trista casualitat d’ésser escrits per una dona, en aquesta terra, en què és més deshonrós per una dona escriure que fer altres disbarats”. Carta de Caterina Albert a Joan Maragall
