Com deia deia Milan Kundera, Gargantua és una obra d’una riquesa inaudita; “Tot hi és: el versemblant i l’inversemblant, l’al·legoria, la sàtira, els gegants i els homes normals …” Escrita per François Rabelais el 1534, a Gargantua l’humor es barreja de manera magistral amb la sàtira social i política. I amb la música de Jean Françaix, escrita el 1971, es produeix un diàleg entre el segle XVI i l’actualitat, ja que encara que la novel·la fa referència al model de vida i de pensament renaixentista, hi ha molts aspectes que poden fer que aquesta obra ens segueixi interrogant, divertint i fins i tot incomodant. François Rebelais, humanista, metge i escriptor francès, va escriure l’obra Les inestimables cròniques del gegant Gargantua sota pseudònim. Una obra que descriu amb humor i excentricitat la vida del gegant Gargantua, una obra en realitat carregada de coneixement i que es mofa de la societat francesa del segle XVI. Una obra prohibida per la inquisició, en la qual hi podem trobar la paràbola de l’Abadia de Thelema, una crítica a les pràctiques docents de l’època i una crida a la lliure escolarització, amb un lema proper al fet anarquista: fes la teva voluntat. Segons M.Ravel, el petit Jean Françaix posseïa un dels millors regals que pot tenir un artista: la curiositat. Músic francès del segle XX va destacar per un llenguatge harmònicament amistós, de gran invenció melòdica i claredat en les formes, amb uns jocs sonors realment capritxosos.
En l’obra de Gargantua el compositor utilitza una música que en tot moment ofereix un joc precís al text de Rebelais…“no estic seguint un text, sinó que la meva música anticipa aquest text…”.
I per encetar aquest programa res millor que una partitura d’un dels grans compositors «còmics» del Barroc: la música Burlesque escrita per G.Ph.Telemann sobre les aventures i desventures d’un altre personatge aparegut una mica després del nostre gegant: Don Quixot.
“Als lectors…..desfeu-vos de tota afecció, i al llegir no us escandalitzeu: cert és que aquí poca perfecció aprendreu, si no és en l’art del riure; millor és de somriures que de llàgrimes escriure, ja que el propi de l’ésser humà és el riure.” (François Rebelais, Gargantua)
