Ens referim a l’Escola de Mannheim com un seguit de tècniques orquestrals utilitzades cap a meitats del XVIII pels músics de l’Orquestra de Mannheim, i també al referir-nos a compositors que varen escriure per a ella o sota la seva influència. Una orquestra que destacà enormement en la seva època, per dimensions, per tenir els millors instrumentistes arribats de diferents indrets europeus, per utilitzar recursos acústics molt efectistes de crescendos, diminuendos, pauses geladores, articulacions musicals molt clares…i tot unit sota una rigorositat orquestral dirigides pel gran mestre J.Stamitz.
Molts dels músics d’aquesta orquestra eren alhora bons compositors, i entre ells cal destacar com a un dels seus millors simfonistes al violoncel·lista Anton Filtz, que ens servirà per encetar aquest programa dedicat a una orquestra que en ple segle XVIII aconseguí meravellar tot Europa.
Però molts altres compositors es relacionaren i buscaren inspiració musical en ella. Hi ha dos casos que podríem anomenar monumentals. J.Haydn, que rebé l’encàrrec dels músics de l’orquestra per escriure sis simfonies i W.A.Mozart que escoltà per primera vegada el clarinet en una orquestra en la seva primera visita a Mannheim. Un Mannheim que l’atrapà a nivell musical i humà, amb una amistat molt forta amb Cannabich, un dels directors successors de Stamitz, i un dels seus grans amors, Aloysia. Una ciutat que també tingué la sort de que el mateix compositor hi dirigí una l’estrena d’una de les seves famoses òperes: les Bodes de Fígaro.
Però aquesta gran orquestra durà uns cinquanta anys, ja que el seu principal avalador el príncep elector Karl Theodor és nombrat duc de Baviera i trasllada a Münich la seva cort, i amb ella també part dels seus músics.
La precisió en els atacs, l’habilitat en els més petits matisos dinàmics, el treball uniforme dels seus arcs i el fet que cada músic van ser entrenats per Stamitz i després Cannabich va produir una orquestra de resultats sense precedent. The New Grove Dictionary of Music
