El gran poeta català Josep Maria de Segarra va escriure el Poema de Nadal l’any 1931 recitantlo ell mateix en el Palau de la Música de Barcelona. El poema va quallar en l’imaginari col·lectiu d’una manera immediata i es convertí des de llavors en un dels relats poètics més arrelats en la nostra cultura.
El poeta, tot evocant els pessebres de la seva infantesa, enceta un viatge interior cap als records de quan era petit, i s’imagina ell mateix, tant des de fora, muntant o contemplant les figuretes, com des de dintre, parlant amb elles i implicant-se personalment en l’itinerari des de l’Anunciata fins al Portal de Betlem, entès com un viatge existencial.
El poema ens parla de la joia del Nadal, del misteri d’aquella nit, dels pastors i la cova, del pessebre, del bou i la mula i de l’estrella. Però Sagarra com autor de teatre ens exposa un poema dramàtic, un poema per reflexionar, punyent i molt entenedor.
No podem passar només de puntetes escoltant el poema, no ens podem quedar estranys davant el que ens diu i la manera com ens ho diu. Ens veiem obligats a prendre partit, a mirar el nostre interior, a preguntar-nos, i almenys per una nit, com diu el poeta, “a ser uns homes de bona voluntat”.
Des de l’OCT48 hem volgut exposar una adaptació lliure d’aquest poema, fent reflexió sobre aspectes que creiem actuals, combinant lectures escollides de cada un dels seus cant per part de l’actor Enric Arquimbau, fragments cantats amb la veu de Marta Valero, moments de reflexió amb els sons dels instruments de corda, i tota la música exposada ha estat encarregada a compositors de casa com són
Jordi Domènech i Aleix Puig .
Uns sons que reflexionen i ens obren la porta a deixar un futur millor.
