Potser si ens pregunten noms de compositors relacionats amb la ciutat de Viena i que a més fossin grans mestres de la simfonia en el període clàssic a tots se’ns passarà pel cap els noms de J. Haydn, W. A. Mozart i L. v. Beethoven. Realment tots eren i són un referent immens en la música i també d’un fet musical com és la simfonia. Però si gratem una mica més en la vida musical de la Viena de la segona meitat del segle XVIII ens trobarem un personatge ben important: Pavel Wranitzky.
P. Wranitzky, nascut a Moràvia i traslladat a Viena a l’edat de 20 anys fou sense cap dubte un personatge clau en la vida musical de la ciutat. Amic de Haydn i Mozart, fou un dels punts de referència de l’escriptura de la forma simfonia, amb una seixantena d’obres, el compositor predilecte de l’emperadriu Maria Teresa, violinista de gran reputació i gran director d’orquestra. Tanta era la seva fama que un compositor com Beethoven va demanar que fos ell qui estrenés la seva primera simfonia.
I aquí tenim servit el programa d’aquest concert: una obra de l’anomenat “geni de Bonn” i que resta en la memòria col·lectiva com a gran referent musical amb el seu primer concert per a piano i una obra d’un autor que caigué en l’oblit però que en realitat era molt admirat pel mateix Beethoven amb una de les seves simfonies més emblemàtiques, la Simfonia “La Paix”.
La Simfonia “La Paix” de P.Wranitzky apareix amb el gran títol de “Gran Simfonia per la pau amb la República Francesa” i en realitat és tota una declaració d’intencions. En una època on les guerres eren realment grans moviments de nacions europees aquests fets colpien totes les capes de la societat. I no és d’estranyar que els tractats d’armistici fossin benvinguts i celebrats a tots nivells. Aquesta obra ens relata a nivell sonor punts importants d’una guerra on estaven involucrades França, Àustria, Prússia, Anglaterra…i evidentment en celebra la seva fi. Tota una música programàtica amb una escriptura musical en forma de simfonia absolutament genial.
L. v. Beethoven estrenà públicament a Praga el 1798 amb ell mateix com a solista el seu Concert per a piano núm. 1. En realitat no era la seva primera partitura en el format de concert per a piano i orquestra, si no la tercera, però per raons de publicació està catalogat com a concert núm. 1. Dedicat a la seva alumna la comtessa Anna Luisse Barbara “Babette”, Beethoven encara no s’havia decantat per una idea de teixit comú entre piano i orquestra i encara hi ha una distància respectuosa entre els dos. Tot i així el públic de Praga va reaccionar favorablement i amb sorpresa juntes. Tot i ser una obra primerenca del compositor i que respecta bastant els cànons de l’època aquesta música ja mostra inicis de la seva revolució musical tant en l’expressió com en les estructures.
En aquesta ocasió us presentem les dues obres en versions escrites per a cordes.
