Al llarg de la història, i en totes les societats, ens trobem persones que sense acabar sent el nom mediàtic del moment en realitat acaben sent un referent vital. Un referent en l’activació de molts paràmetres de la societat i capaces de sacsejar-la amb les seves aportacions i reflexions. I tot això partint de la seva passió i ofici. Potser aquest és el cas de Maria
Mercè Marçal. Poeta, narradora, editora, traductora catalana, mestra de català, activista
política, cultural i feminista… una immensa activitat realitzada amb la passió de la creença i que ens reflecteix la persona. Una activitat que sens dubte és un llegat a les generacions futures, un tresor on trobar emocions, principis i lluites que ens poden portar a una millora personal i com a societat.
Des de l’OCT48, i de la mà amb l’actriu Rosa Cadafalch, volem aproximar-nos a la figura d’aquesta persona a través del seu primer poemari: Cau de llunes. Un poemari que ens ajuda a veure la seva part més íntima sobre l’amor i la solitud, el context sociopolític que va viure, la rebel·lió com a dona i la connexió amb la terra i la seva tradició

Un concert amb una selecció d’aquests poemes que ve acompanyada de músiques de persones que en la seva trajectòria també porten associada un activisme cultural, social o polític com són Agustí Borgunyó, Joaquim Serra, Ricard Lamote de Grignon i Moisés Bertran; i amb elles l’estrena de l’encàrrec fet a Elisenda Fàbregas sobre les nostres melodies tradicionals. Tota una música que ens porta a una petita sorpresa final i que potser ens ajuda a posar sons als tres dons de Maria Mercè Marçal.

A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida. I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.
Maria Mercè Marçal (1952-1998)